skip to Main Content
Què és Espai 65?

“Veure persones grans que estan soles i que el que més desitgen és que arribi el dia de l’activitat… fa que valgui la pena tots els esforços realitzats”

Entrevistam a Juan Carlos Ballesteros, treballador social i tècnic referent del programa Aula 65 per a persones grans en situació de vulnerabilitat.

Com sorgeix Aula 65?

La idea va sorgir en una reunió amb l’equip de voluntaris el 2012, Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Interge­neracional. Volíem crear un espai on les persones de més edat poguessin reunir-se per aprendre, divertir-se i rebre informació i assessorament.. Tot d’una, vàrem comen­çar amb reunions setmanals i amb molt pocs participants. A poc a poc, i gràcies a la difusió “boca a boca”, el grup de partici­pants va anar augmentant fins a arribar a l’aforament màxim, obligant-nos fins i tot, a cercar alternatives d’espai i a ampliar pro­gramació. Aula 65 és un espai d’informació, oci, temps lliure i socialització. El nostre ob­jectiu és reduir la solitud i aïllament invo­luntari de les persones grans. Es tracta que els usuaris i usuàries tinguin un motiu per sortir de casa. Volem que s’arreglin i vin­guin a divertir-se, aprendre coses noves i especialment a conèixer a altres persones.

Quin és el perfil dels usuaris?

Gairebé totes són persones majors de 65 anys que se senten soles o viuen soles, que no tenen amb qui passar el seu temps i volen mantenir o incrementar les seves relacions socials amb altres persones de la seva edat.

Enguany el programa està complet. Quina és la clau de l’èxit?

En primer lloc, l’alta motivació per part de les persones grans a participar, millorar les seves habilitats socials i fer créixer la seva autoestima. També perquè som al seu pro­pi entorn, a prop de casa i del seu barri. Per altra banda, i no menys important, la partici­pació del voluntariat, un voluntariat format i compromès constitueix un suport impres­cindible per a la gent gran perquè els acom­panya i escolta. I, finalment, la coordinació d’aquest projecte amb la resta de projectes de la Creu Roja: Teleassistència, Bon Tracte al Major, Ajuda a Domicili Complementà­ria, Servei Municipal de Menjar a Domicili, Atenció a Persones amb Funcions Cogniti­ves Deteriorades i Atenció a Persones Cui­dadores.

Els usuaris què us transmeten quan acu­deixen al projecte?

En general, estan encantats. Els agrada par­ticipar i que les nostres activitats siguin va­riades i amb contingut de qualitat. Són molt exigents, i això ens empeny a estar sempre a l’alçada de les seves necessitats, gustos i preferències. Hi ha una anècdota que m’agradaria explicar. El passat 1 d’octubre va ser el Dia de les Persones Grans, per ce­lebrar-ho vàrem fer una trobada a Artà amb diferents usuaris de tot Mallorca. Quan và­rem anar a cercar a una de les participants al seu domicili, xerrava per telèfon amb una altra usuària del programa que també havia d’anar a l’activitat. Ens va dir que s’havien conegut al programa, i que des de llavors, queden una o dues vegades per setmana i que es telefonen cada vespre per xerrar una estona i desitjar-se “bona nit”. Això, és fantàstic.

Què és el més gratificant del teu treball?

El més gratificant no és el que fem sinó el que aconseguim a través de les activitats. Veure persones grans que estan molt soles, desitjant que arribi el dia per compartir l’ho­rabaixa amb les seves companyes i com­panys fa que pagui la pena tots els esforços dipositats en aquesta activitat.

Com convenceries a una persona a fer-se voluntari d’ Aula 65?

La millor manera de convèncer-la seria de­manar-li que vingués una horabaixa i com­provés amb els seus propis ulls com són d’agraïdes les persones grans.

Back To Top