
“Veure persones grans que estan soles i que el que més desitgen és que arribi el dia de l’activitat… fa que valgui la pena tots els esforços realitzats”
Entrevistam a Juan Carlos Ballesteros, treballador social i tècnic referent del programa Aula 65 per a persones grans en situació de vulnerabilitat.
Com sorgeix Aula 65?
La idea va sorgir en una reunió amb l’equip de voluntaris el 2012, Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional. Volíem crear un espai on les persones de més edat poguessin reunir-se per aprendre, divertir-se i rebre informació i assessorament.. Tot d’una, vàrem començar amb reunions setmanals i amb molt pocs participants. A poc a poc, i gràcies a la difusió “boca a boca”, el grup de participants va anar augmentant fins a arribar a l’aforament màxim, obligant-nos fins i tot, a cercar alternatives d’espai i a ampliar programació. Aula 65 és un espai d’informació, oci, temps lliure i socialització. El nostre objectiu és reduir la solitud i aïllament involuntari de les persones grans. Es tracta que els usuaris i usuàries tinguin un motiu per sortir de casa. Volem que s’arreglin i vinguin a divertir-se, aprendre coses noves i especialment a conèixer a altres persones.
Quin és el perfil dels usuaris?
Gairebé totes són persones majors de 65 anys que se senten soles o viuen soles, que no tenen amb qui passar el seu temps i volen mantenir o incrementar les seves relacions socials amb altres persones de la seva edat.
Enguany el programa està complet. Quina és la clau de l’èxit?
En primer lloc, l’alta motivació per part de les persones grans a participar, millorar les seves habilitats socials i fer créixer la seva autoestima. També perquè som al seu propi entorn, a prop de casa i del seu barri. Per altra banda, i no menys important, la participació del voluntariat, un voluntariat format i compromès constitueix un suport imprescindible per a la gent gran perquè els acompanya i escolta. I, finalment, la coordinació d’aquest projecte amb la resta de projectes de la Creu Roja: Teleassistència, Bon Tracte al Major, Ajuda a Domicili Complementària, Servei Municipal de Menjar a Domicili, Atenció a Persones amb Funcions Cognitives Deteriorades i Atenció a Persones Cuidadores.
Els usuaris què us transmeten quan acudeixen al projecte?
En general, estan encantats. Els agrada participar i que les nostres activitats siguin variades i amb contingut de qualitat. Són molt exigents, i això ens empeny a estar sempre a l’alçada de les seves necessitats, gustos i preferències. Hi ha una anècdota que m’agradaria explicar. El passat 1 d’octubre va ser el Dia de les Persones Grans, per celebrar-ho vàrem fer una trobada a Artà amb diferents usuaris de tot Mallorca. Quan vàrem anar a cercar a una de les participants al seu domicili, xerrava per telèfon amb una altra usuària del programa que també havia d’anar a l’activitat. Ens va dir que s’havien conegut al programa, i que des de llavors, queden una o dues vegades per setmana i que es telefonen cada vespre per xerrar una estona i desitjar-se “bona nit”. Això, és fantàstic.
Què és el més gratificant del teu treball?
El més gratificant no és el que fem sinó el que aconseguim a través de les activitats. Veure persones grans que estan molt soles, desitjant que arribi el dia per compartir l’horabaixa amb les seves companyes i companys fa que pagui la pena tots els esforços dipositats en aquesta activitat.
Com convenceries a una persona a fer-se voluntari d’ Aula 65?
La millor manera de convèncer-la seria demanar-li que vingués una horabaixa i comprovés amb els seus propis ulls com són d’agraïdes les persones grans.